CERCLE DE CONVERSA
Exposició col·lectiva amb ocasió del VI Parlament Català de les Religions.
Sant Domènec Universitat de Girona. Octubre 2015
Organitzat per Vivarium Gerisena i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós.
Catàleg
SANCTUM
Instal·lació – Fusta, cera d’abella i llet
Instal·lació creada per a la capella gran del temple de Sant Domènec, un espai abandonat i magnífic que ens permet oferir una imatge evocativa al voltant d’allò que habita a l’interior de l’home i que es plasma com a símbol en l’arquitectura sagrada.
Per una banda recobrim l’interior de la cambra, el sancta sanctorum (antiga sagristia), amb cera d’abella sobre fusta i modifiquem la forma de l’entrada. Per l’altra, sota el vèrtex de la cúpula central, instal·lem un estany de llet de vaca, sobre fusta i cera, i al bell mig una peça massissa de cera d’abella, que evoca alhora la cambra i la cúpula.
El conjunt, convenientment il·luminat, ofereix un cert ambient de misteri silent, molt en sintonia amb els nostres propòsits…
Els materials emprats i els conceptes subjacents no poden menys que evocar-nos l’admirat mestre Wolfgang Laib, a qui volem retre un humil homenatge.
ESPAI SAGRAT A SANT DOMÈNEC
Guix, mel i cera d’abella sobre fusta
En visitar l’església de Sant Domènec per preparar l’exposició, vam seure davant la porta principal: la façana en punta i el quadrat del paviment suggereixen reforçar el seu caràcter amb aquesta peça, que sembla feta a mida.
La sorpresa ha estat quan als primers tocs de sol, han aparegut unes abelles un xic estabornides a gaudir de la mel. Ha sigut una visita celebrada amb alegria, malgrat que contra pronòstic moltes es queden enganxades en el dolç aliment… Rebin les reines de les flors la nostra ofrena més pregona.
La Vāstusūtra-upaniṣad comença definint com a diví el coneixement de les coses…. I prossegueix afirmant en el sūtra 4 que: del coneixement de l’art sorgeix (aquest) diví coneixement que és el que ens mena a l’alliberament (mokṣa), que és veritablement l’essència del coneixement artístic.
És mercès a la contemplació de la realitat del món que se’n coneix el creador. Són les coses sensibles les que ens revelen l’invisible. Sense el sensible no es podria conèixer el que hi ha al dessota dels sentits. O dit amb altres paraules, la bellesa és el camí per descobrir el que no es veu, perquè la bellesa es troba en el fet de veure l’invisible en les coses fetes (poiēma). A través de la forma es veu l’invisible.
Raimon Panikkar, Religió i religions
