EL JO I L’ALTRE és el nom genèric que engloba el conjunt de propostes que duen a terme el duet d’artistes plàstics format per Pep Aymerich & Jordi Esteban.

La nostra recerca s’emmarca en la dicotomia entre l’espiritualitat de la matèriai la materialització de l’esperit.
Es tracta d’accions escultòriques i d’instal·lacions que proposen una reflexió meditativa sobre els vincles entre cultura i natura, individu i societat.

La misteriosa vida de les abelles com a ser mític, simbòlic i social, la intima connexió que tenen amb l’entorn, juntament amb la problemàtica i motius que genera la seva dràstica disminució. Fan d’aquest essers i les seves valuoses substancies un medi d’experimentació sensible i d’expressió plàstica òptims als nostres plantejaments. Per aquests motius, bona part de la nostra obra, gira entorn d’aquests materials i fenòmens.

…I encara que les abelles no ens haguessin revelat més que aquesta misteriosa espiral de resplendors en la nit totpoderosa, fóra prou per no plànyer el temps consagrat a l’estudi dels seus petits gestos i dels seus humils costums, tan distants i, no obstant això, tan propers a les nostres grans passions i als nostres destins orgullosos.

Maurice Maeterlinck, La vie des abeilles (1901)

Quan es rep un tros de cera d’abella, realment es té un producte a mig camí entre sang, músculs i ossos. L’interior de l’home passa pel mateix estat que la cera, però no se solidifica, sinó que roman líquid, fins que pot ser transformat en sang o músculs o cèl·lules d’os. A través de la cera tenim davant nostre alguna cosa molt similar a la força que posseïm a dins.

Rudolf Steiner, “Sobre les abelles”
(Nou conferències als treballadors del Goetheanum, GA-357 1923)